Bienvenidos al Museo del Senado de la Imprenta
Image

NOVEMBRE 2024

Tema Núm. 101 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Dionís Gutiérrez Rosich, TipògraF

Botel a Lleida i la seva producció gràfica

A partir de la informació extreta dels llibres de Romà Sol i Carme Torres La Impremta a Lleida, del segle XV al XIX, (Ribera & Rius, Lleida, 1996) i el llibre de Manuel Jiménez Catalán. La imprenta en Lérida. Ensayo bibliográfico, (1479-1917), dirigit per la Dra. Lola González, UdL, Lleida, 1997 (pàgines 63 a 80). Intentarem explicar les raons de la vinguda de Botel a Lleida i la seva producció gràfica, si més no donar una mica de llum a la foscor de la història de “l’etern desconegut”.

Llegir més
Image

OCTUBRE 2024

Tema Núm. 100 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink Hurtado

DE DUOBUS AMANTIBUS

En el Jahrebuk de 1992 que edita la Gutenberg Geselschaft de Magúncia es va incloure un article dels professors Antoni Ferrando Francés i Josep Vicent Escartí sobre La impremta valenciana. Eixe article el va reproduir la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Gal·lés en el seu primer tom de Passions Bibliogràfiques editat en 2010. En ell, els professors eludixen la fatigosa qüestió sobre la primacia de la impremta espanyola i valoren no tant possibles obres anteriors a alguna valenciana que pogueren haver-se imprés en altres llocs d’Espanya com Segòvia, Barcelona o Saragossa com el fet inqüestionable de ser València el primer nucli estable (no transeünt) i important de la impremta espanyola en la instal·lació d’una dotzena d’impressors alemanys, flamencs i de altres procedències a la ciutat.

Llegir més
Image

SETEMBRE 2024

Tema Núm. 99 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink i José Luis Martín
Fotografíes, gentilea de Carles Gámez

Tipografia i discografia de Joan Manuel Serrat (IV)

1994. Nadie es perfecto Nadie Es Perfecto (Ariola, 1994) és el segon àlbum del Serrat dels noranta. Un Serrat més ocupat en altres coses que a compondre. Són exemples, l’homenatge a la música de la Nova Cançó que és la Banda Sonora d’un Temps, d’un País (1995-96); la gira El gusto es nuestro (1996); o Liliana, Historia de Babar i Viaje a la Luna (1997), on Serrat fa de contacontes.

Llegir més
Image

SETEMBRE 2024

Tema Núm. 98 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink i José Luis Martín
Fotografíes, gentilea de Carles Gámez

Tipografia i discografia de Joan Manuel Serrat (III)

1980. Tal com raja Els huitanta per a Serrat s’inicien amb este Tal com raja on torna al català tan sols tres anys després d’entregar el notable Res no és mesquí. Com s’intuïa en el seu anterior «1978» el cançoner serratià va evolucionant a una manera de vore la vida i a contar lo que passa al carrer. Musicalment el major contrast els trobem amb uns teclats que han fet envellir molt mal els temes.

Llegir més
Image

SETEMBRE 2024

Tema Núm. 97 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink i José Luis Martín
Fotografíes, gentilea de Carles Gámez

Tipografia i discografia de Joan Manuel Serrat (II)

1970. Sense títul (Mi niñez o El disco blanco) És el seté LP en la discografia de Joan Manuel Serrat, el tercer en castellà. Va ser gravat en els estudis Fonit-Cetra de Milà, i editat en 1970 pel segell Safir-Novola i amb disseny gràfic d’Enric Satué. Quan The Beatles va llançar per primera vegada el 22 de novembre de 1968, el disseny del seu àlbum va servir com una espècie de netejador del paladar. En marcat contrast en el viatge d’LSD en tecnicolor que va ser el seu LP anterior, Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, la portada completament blanca era neta, cridanera, reduint-la a l’essencial, i només amb la intervenció tipogràfica de la Helvetica en xicotet relleu, sense impressió, deixava clar que el disseny gràfic no tenia per què ser imprés. Conegut com «L’Àlbum Blanc», immediatament va establir l’estàndard de com es denominaria als àlbums monocromàtics homònims i ha demostrat ser una de les peces d’art pop més recognoscibles en la música.

Llegir més
Image

AGOST 2024

Tema Núm. 96 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink i José Luis Martín
Fotografíes, gentilea de Carles Gámez

Tipografia i discografia de Joan Manuel Serrat (I)

Introducció.
El pianista Ricard Miralles (1944) és el músic que més a prop i durant més temps ha estat al costat de Serrat, com a arranjador i com a director musical, en enregistraments i en actuacions en directe, en dos llargues etapes: la primera a partir de 1968 i, després, des de 2002. A la melodia i els acords del cantautor, Miralles incorporava varietat tímbrica, rítmica i harmònica. El músic portava un grup en el qual també havia artistes en una sòlida formació clàssica, com el guitarrista Gabriel Rosales i Aureli Vila, que incorporava el violí, la tenora i el saxo.

Llegir més
Image

AGOSTO 2024

Tema Núm. 95 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Antonio García Mengot

Los veranos de la Editora Valenciana: ¡Voto a bríos!

Los recuerdos y la nostalgia nos permiten viajar atrás en el tiempo, mirar hacia el futuro y definir el cómo nos sentimos en el presente. También nos llevan a conectar con nosotros mismos a lo largo de la vida. Un sabor puede teletransportarnos en un instante a un lugar, sintiendo incluso el clima de ese recuerdo. Todos hemos sentido sabores, sonidos, olores, vistas o una textura que nos devuelve al pasado, una sensación que nos recuerda que un día fuimos felices. Las cosas se recuerdan por asociación. Cuantos más sentidos usemos, más real será el recuerdo.

Leer más
Image

JULIO 2024

Tema Núm. 94 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Aránzazu Guerola y Eduardo Alapont

Trobes: 550 años de la imprenta en Valencia

Valencia, marzo de 1474, en el taller del impresor Lambert Palmart, alrededor de la prensa esperan impacientes, el virrey Lluis Despuig, el poeta Bernat Fenollar y Elionor Eiximenis esposa de Lambert, a que se imprima la última hoja del Certamen poético en honor a la Virgen, ellos no lo saben, pero están haciendo historia. Valencia, abril de 2024, se inaugura la exposición “Trobes. 550 años de imprenta en Valencia”

Leer más
Image

JULIO 2024

Tema Núm. 93 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por D. José Luis Bonet Gamborino y Dª. Sofía Vivancos Comes

Las escuelas de artesanos y las artes gráficas

La situación política y social en la mitad del siglo XIX era caótica. Con respecto a la enseñanza, España, parecía estar muy alejada del progreso intelectual de Europa. En este momento surgen en Valencia próceres como D. Daniel Balaciart Tormo y D. Eduardo Pérez Pujol, que deciden cambiar las cosas y aprovechan la Revolución de 1868, la Gloriosa, para acogerse al nuevo decreto de la Enseñanza del 11 de octubre de 1868 con el fin de crear la Escuela Industrial de Artesanos, en la que se incluía a la que más tarde se llamó Escuelas de Artesanos (Junta de las Escuelas de Artesanos – Patronato de Aprendices). El Sr. Pérez Pujol, rector de la Universidad y el Sr. Balaciart propusieron unas escuelas basadas en la enseñanza libre, laica, apolítica y gratuita que beneficiaba al obrero y, como resultado, favorecía el progreso del país.

Leer más
Image

JUNIO 2024

Tema Núm. 92 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Javier García del Olmo

Fundiciones tipográficas españolas (2)

Retomando el tema 47 de marzo de 2021, publicado por Wolfgang Harmann, ampliaré con imágenes las breves fichas sobre fundiciones españolas extraídas de mi archivo de la Colección Del Olmo & Vilas, sobre las artes del libro, y del archivo de mi amigo profesor de artes gráficas Germán Masid Valiñas, historiador de la imprenta del siglo XIX en Madrid. Insisto en el recuerdo de las dos grandes, Neufville y Richard Gans, de las que ya se explayó Wolfgang y escribo sobre algunas que solo se citaron nominalmente y otras que quedaron en el olvido considerando la gran dificultad de encontrar datos sobre ellas.

Leer más
Image

JUNIO 2024

Tema Núm. 91 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Begoña Valero

Cervantes en la Valencia de Joan de Timoneda

Pese a las discrepancias de los eruditos, parece que Joan de Timoneda (Valencia, entre 1518 y 1520-1583) fue impresor, además de escritor, dramaturgo y librero. Onofre Esquerdo lo llama en su obra inédita titulada Ingenios valencianos: «Impresor de libros, ingenio jocoso y alegre…» Incluso Vicente Ximeno Sorlí, el más díscolo en reconocer su faceta de impresor, cita como estampado por Timoneda en 1602, el Parabien á la Infinge Ciudad de Valencia, aunque duda sobre si sería el padre o el hijo el que imprimió la obra citada cuando vivía junto a la Merced.

Leer más
Image

JUNY 2024

Tema Núm. 90 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per José Luis Martín i Montesinos

La impremta a València

No és exagerat dir que va haver un abans i un després de la invenció de la impremta en el món modern. I la seua arribada a València va ser molt poc després d’haver-se introduït a Itàlia l’any 1465, donant això mostra de l’enorme importància de la ciutat en esta època, del seu altíssim nivell socioeconòmic i cultural i de l’elevat reconeixement europeu que disposava en eixos temps. Encara que València i Segòvia es disputen l’haver sigut les primeres, és segur que la primera impremta estable s’instal·la l’any 1474 al costat del Portal de Valldigna, la de Jacobo Vizlant, comerciant alemany que representava a la família dels Ravensburg.

Llegir més
Image

MAIG 2024

Tema Núm. 89 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink i Hurtado

Narcís Monturiol Estarriol i la impremta

Quan escoltem el llinatge Monturiol, ve una imatge a la nostra ment, la d’un submarí i també ens ve associat un nom, el del murcià de Cartagena Isaac Peral que en 1888 perfeccionà el submarí que Monturiol havia desenrollat anteriorment. Lo que majoritariament es desconeix de ell és que ens trobem davant un caixiste tipògraf, un llibreter i del propietari d’una impremta. Narcís Monturiol Estarriol va ser un català nascut en Figueres en 1919. Fill d’un boter, estudià Filosofia en Cervera i Dret en Barcelona i es va iniciar en el món de la política que mai abandonà, encara que quedà atrapat pel periodisme i per la tècnica, de manera que en 1842 el trobarem treballant com a tipògraf i periodiste en El Republicano.

Llegir més
Image

MAYO 2024

Tema Núm. 88 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Francisco de Paula Martínez Vela

El liberal Juan María Puchol
El desconocido exilio parisino de un impresor granadino

Juan María Puchol y Armillas había nacido en Granada en 1798 en el seno de una influyente familia que había llegado a la ciudad a finales del siglo procedente de Valencia. Su padre, el maestro de obras Juan Puchol, fue llamado por el arzobispo peruano Juan Manuel Moscoso y Peralta para dirigir, entre otras obras, la construcción del Palacio del Cuzco, un edificio anexo a la iglesia parroquial de Víznar, que concluyó en 1795.

Leer más
Image

ABRIL 2024

Tema Núm. 87 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Antoni Martínez i Revert

La modernitat tipogràfica

La modernitat naix de les idees renovadores i s’expressa en els àmbits socials i culturals amb la força dels esdeveniments històrics que les emmarquen. Les estètiques responen, segons el caràcter conservador o progressista del poder, amb submissió o rebel·lia i fien als nous missatges la bona nova. Al segle XX, l’avantguarda celebra, a tot arreu, la revolució russa i el final de la gran guerra, utilitzant uns nous codis gràfics i un llenguatge plàstic que busquen en els llibres i les seues portades, i també en els cartells, el seu punt de trobada comunicativa. En la curta etapa republicana, del 1931 al 1939, la imatge i la paraula, van respondre amb fermesa, inspirades en l’ideari popular i d’esquerres que l’animava.

Llegir més
Image

ABRIL 2024

Tema Núm. 86 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Aránzazu Guerola Inza

Primeras noticias sobre el nuevo arte de la litografía en la prensa española (1816-1822)

Según la Real Academia de la Lengua Española, la definición de litografía es la que sigue, procede de lito- y -grafía. f. Arte de dibujar o grabar en piedra preparada al efecto, para reproducir, mediante impresión, lo dibujado o grabado. Y según la Wikipedia, la litografía (del griego antiguo λίθος, lithos, ‘piedra’, y γράφειν, graphein, ‘escribir’) es un procedimiento de impresión que consiste en trazar un dibujo, un texto, o una fotografía, en una piedra calcárea o una plancha metálica.

Leer más
Image

MARZO 2024

Tema Núm. 85 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por José luis Martín Montesinos

LA LA JERARQUÍA TIPOGRÁFICA EN PERIÓDICOS (II)

Ejemplos representativos del cambio de tipografía Por encima de su arquitectura de página y de su rejilla o cuadrícula, un diario es, ante todo, su tipografía. La letra dibuja la imagen y el carácter de cualquier medio impreso y, por tanto, es fundamental elegir los tipos adecuados para enviar el mensaje preciso a los lectores. Hace unos años, las tipografías más utilizadas en los periódico eran tipografías como Franklin Gothic, Futura, Helvetica, Century y Times. Estas cinco familias eran la base de la mayoría de los periódicos publicados en el mundo. La tendencia va cambiando y, hoy, en lugar de la Times se utilizan romanas como la Swift, la Nimrod y la Madison; lo mismo ocurre con las tipografías clásicas de palo seco, que se ven sustituidas por otras como la Bureau Grotesque, la Interstate y la Poynter.

Leer más
Image

MARZO 2024

Tema Núm. 84 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por José luis Martín Montesinos

LA JERARQUÍA TIPOGRÁFICA EN PERIÓDICOS (I)

El periódico impreso se caracteriza por ser un medio de comunicación de masas cuyo fin principal tradicionalmente ha sido, y es, el de informar a sus lectores. Este medio escrito recurre al diseño periodístico para poder comunicar sus mensajes informativos cumpliendo una doble función: informar y convencer de la veracidad de sus argumentos a sus destinatarios (persuadir). El periódico y los profesionales del sector se apoyan en el diseño periodístico como elemento informativo, disciplina y técnica de comunicación visual, con el fin de comunicar los contenidos en prensa con eficacia a sus lectores.

Leer más
Image

FEBRER 2024

Tema Núm. 83 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Per Antoni Martínez i Revert i Paco Enguix

L’impressor Blai Bellver (Xàtiva 1818-1884)

L’impressor Blai Bellver (1818-1884), va destacar en la societat de la seua època, com a professional de la impremta, com a empresari de les arts gràfiques, com a periodista, com a escriptor i com a ciutadà influent, també políticament. L’any 2018, amb motiu del bicentenari del seu naixement, el grup La bicicleta teatre, partint de material del mateix autor, va muntar un espectacle teatral que es va estrenar en el convent de Sant Domènec de Xàtiva. El text correspon a la primera escena de l’obra Blai Bellver entre nosaltres. Monòleg reduït amb el qual el tipògraf es presenta i anuncia l’estructura de l’obra.

Llegir més
Image

FEBRERO 2024

Tema Núm. 82 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Enrique Fink Hurtado y José luis Martín Montesinos

Las tipografías de un grupo emblemático: The Beatles (II)

Rubber Soul (1965) Esta es la primera portada que no trae el nombre de la banda y eso en 1965 era inaudito. Robert Freeman les había tomado varias fotos en los alrededores de la casa que Lennon tenía en Weybridge. Cuando se las mostró a los miembros del grupo al proyectarlas en una cartulina para simular de qué manera quedaría la portada del disco, una parte de la cartulina se dobló hacia atrás y la imagen se deformó. Este accidente hizo que los miembros de la banda se entusiasmaran y le pidieran a Freeman reproducir el mismo efecto, la psicodelia estaba al llegar.

Leer más
Image

ENERO 2024

Tema Núm. 81 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Enrique Fink Hurtado y osé luis Martín Montesinos

Las tipografías de un grupo emblemático: The Beatles

El logotipo de The Beatles es conocido como el logotipo «drop-T», que fue dibujado apresuradamente por Ivor Arbiter cuando los Beatles compraron una batería en la tienda que tenía y pidieron que el nombre del grupo apareciera en ella. Arbiter prácticamente de inmediato diseñó el famoso logotipo esbozando en un trozo de papel. La «B» mayúscula y la «T» caída tenían la intención de enfatizar la palabra, aunque originalmente se trata de un diseño personalizado, es decir, de una letra dibujada (lettering), se creó una fuente para imitar el estilo de letra del logotipo de los Beatles, esta fuente llamada Bootle fue diseñada por Northern Fonts.

Leer más
Image

GENER 2024

Tema Núm. 80 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Antoni Martínez i Revert

Impremta i tipografia

València, al segle XV, era una important ciutat que creixia administrativament, militarment i comercialment, com a cap d’un ample territori. Culturalment, prompte va arribar al «Cap i Casal» l’invent de la impremta. L’encert transcendental de Gutenberg va ser veure les possibilitats que tenia la reunió dels elements necessaris per a la impressió que ja funcionaven independentment: el paper, amb les seues filigranes que eren com la marca del fabricant; la premsa que venia progressant tècnicament des de temps immemorials, tant per al vi com per a l’oli; la fosa de metalls als quals donaven forma, també des de temps immemorials, els argenters i els armers; i els tipus mòbils de fusta, ja coneguts a la Xina des de feia segles, utilitzats en la reproducció d’imatges.

Llegir més

Multitud de curiositats!

Cada dia arriben més peces al nostre museu.
No esperes més i visita'ns.

Primary Color
default
color 2
color 3
color 4
color 5
color 6
color 7
color 8
color 9
color 10
color 11
color 12