Bienvenidos al Museo del Senado de la Imprenta
Image

Diciembre 2019

Tema Núm. 20 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Fèlix Bella, Xavier Llopis y José Luis Martín

Campgràfic: un proyecto tipográfico.

En el concepto tipografía se funden varias acepciones, todas relacionadas con la letra, aunque no por ello sinónimas. Con el Diccionario de la Real Academia Española en la mano, encontramos una primera aproximación al concepto, más bien a través de la deducción que de la obligada descripción que se le debería presumir a un diccionario académico. Veamos: «imprenta (arte de imprimir)», reza en su primera acepción, e «imprenta (taller donde se imprime)». Con el tiempo llegaron las acepciones tercera y cuarta que, si nos atenemos a la historia tipográfica, han estado presentes entre nosotros desde la aparición misma de la imprenta, y que respectivamente se refieren al «modo o estilo en que está impreso un texto» y a la «clase de tipos de imprenta».

Leer más
Image

NOVIEMBRE 2019

Tema Núm. 19 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Philipp Luidl

La letra gótica.

Ellibro La letra gótica. Tipo e identidad nacionales una reflexión pluridisciplinar. Trata sobreuna tipografía (o más bien un grupo de tiposde letra) que en el ámbito anglosajón se conoce como Blackletter, en alemán se denomina Fraktur y, en castellano, letra gótica. A ésta la envuelve una historia trágica y, por ello, quizá sea interesante profundizar un poco en su historia, especialmente para desterrar ideas falsas y corregir una serie de concepciones erróneas. En el momento del nacimiento de la imprenta en la ciudad alemana de Maguncia, ya se conocían en sus alrededores las herramientas que la componían: una prensa de uvas, adaptada para su utilización en la impresión, y una matriz con la que se acuñaban monedas y se podían fundir tipos. Sin embargo, lo desconocido eran el útil y el metal de fundición, dos elementos que constituyen el verdadero invento de Gutenberg.

Leer más
Image

NOVEMBRE 2019

Tema Núm. 18 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Arantxa Guerola Inza

Jerònima Galés

Jerònima Galés, esposa i mare d’impressors, dos vegades viuda, primer de Juan Mey i després de Pedro de Huete, mare de sis fills (de Mey) als que va traure avant al mateix temps que dirigia la impremta.
Com bé diu l’experta en Jerònima Galés, Rosa Mª Gregori Roig, no coneixem el seu origen ni la seua procedència, la coneixem a través de las alabances i reconeiximents del seu primer marit Joan Mey i dels seus fills Pedro Patricio i Felipe Mey.

Llegir més
Image

OCTUBRE 2019

Tema Núm. 17 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Rafael Solaz

DOS IMPREMTES PER A UN LLIBRE
Curiosa anècdota de la impremta valenciana de 1881.

Els postulats de la teoria de la degeneració tingueren a Espanya un moment crucial, la dècada de 1880. Una sèrie de casos criminals amb àmplia repercussió social van ser essenciales per a donar a conéixer a la societat les vinculacions entre bogeria i criminalitat. És ací quan apareix el periodiste José María Escuder, defensor de la incipient psiquiatria.

Llegir més
Image

OCTUBRE 2019

Tema Núm. 16 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Antonio García Mengot

STEVE JOBS I LA CAL·LIGRAFIA.

Per a molts d’aquells que coneixen la historia de Steve Jobs i la cal·ligrafia, és probable que només vegen en ella, allò que s’ha relacionat amb l’aparença gràfica d’un dispositiu d’Apple.
És molt probable que Jobs, només ho pensara d’eixa forma. Però no deixa ser curiós, que en la ment del major geni innovador de la informática del segle XXI, la cal·ligrafia, tinguera tanta influencia i tanta importancia. Possiblement Jobs mai pensara a dedicar les seues màquines a l’us en la impremta i molt menys a substituir-la.

Llegir més
Image

SETEMBRE 2019

Tema Núm. 15 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per José Luis Meliá Roger

XILOGRAFIA. Del grec xilón, fusta i grafé, inscripción.

Tècnica d’impressió con planxa de fusta; el text o imatge desitjada es talla a mà amb una gúbia o un burí. S’utilitza habitualment una sola matriu per a cada pàgina. A continuació, s’impregna amb tinta i pressionant-la contra un suport com paper, s’obté la impressió del relleu. Hi ha diferents tipus de fusta; són convenients les dures com el boix, cirerer o perera i actualment s’utilitzen contraxapats de roure, faig o pi, que permeten grans grandàries de reproducció. Les ferramentes a usar també són els punta-corrents, ganivets dentats, raspalls metàlics, forquilles, micro trepants, pirogravadors, etc

Llegir més
Image

SETEMBRE 2019

Tema Núm. 14 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Arantxa Guerola Inza

Vita Christi, de Sor Isabel de Villena.

Sor Isabel de Villena, considerada la primera escriptora en lengua valenciana, amb la seua obra Vita Christi, que no és una vida de Crist a l’us, sinó des del punt de vista d’una dona, de Maria, mar de Jseús. Per este motiu se la considera també una defensora de la dona, i el seu paper en el món, enfront de la misogínia propia de l’època que li va tocar viure. El sigle XV.

Llegir més
Image

AGOST 2019

Tema Núm. 13 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink Hurtado

VARIO KLISCHOGRAF.

Esta máquina destinada en principi a la producción de planxes tipogràfiques, deu el seu nom a la paraula francesa cliché (placa d’impressió) i a la grega γραφής (gravar, escriure). La va desenrotllar el Dr. Rudolf Hell en Kiel en 1953 i va ser presentada en la Drupa 1954. Va ser l’inici de la transformación de la reproducción artesanal en reproducción tecnificada. El seu format màxim era 15x20 i la seua resolución de 26 línies per centímetre.

Llegir més
Image

AGOST 2019

Tema Núm. 12 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Arantxa Guerola Inza

El Tirant lo Blanch el llibre de cavalleries del segle XV valencià.

Començat a escriure en 1460 per Joanot Martorell i publicat en 1490. La historia del Tirant és la d’un heroi que aconseguix alliberar Constantinoble del poder turc, cavaller virtuós, valent, fort però més humà que altres cavallers, Tirant sent i patix per l’amor de Carmesina.

Llegir més
Image

JULIOL 2019

Tema Núm. 11 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink Hurtado

IIMPREMTA LITOGRAFIA ORTEGA DE VALÈNCIA (i II).

En 1945 s’escindixen els dos negocis principals. La producción de taquillatge quedarà com vam dir en l’ambit de la familia Ortega, mentres que la litografia será adquirida per dos persones de gran solvencia financera, el farmacèutic Sr. Eduard Mira i l’advocat Sr. Lluís Valero els que desconeixedors del sector gràfic, incorporaran com a soci minoritari al Sr. Antoni Bravo que havia treballat com a administratit en empreses gràfiques de Barcelona i Guipúscoa, instal·lant-se fins el seu tancament en el carrer del Barco 10 de València en el barri del Grau. Posteriors necessitats d’aportació de capital van portar a la incorporación com a soci de l’arquitecte Sr. José Beneyto.

Llegir més
Image

JULIOL 2019

Tema Núm. 10 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Enrique Fink Hurtado

IMPREMTA LITOGRAFIA ORTEGA DE VALÈNCIA (I).

La Imprenta y Litografía Ortega, va ser fundada en 1871 per Ramón Ortega Fort en el número 47 del carrer Russafa de València. Des de 1888 li va succeir al capdavant de l’empresa, un dels seus fills, José Ortega Paredes qui li va donar un considerable impuls i la va convertir en un referent nacional de les arts gràfiques en els àmbits de la litografia, la produccció de bitlletatge i en especial en la cartelería taurina i festiva en la que va ser l’empresa líder a Espanya, vivint en els anys 20 a 40 del segle XX els moments de major esplendor amb el concurs de grans mestres de la pintura d’ambient taurí com Carlos Ruano Llopis, Juan Reus o José Cros Estrems.

Llegir més
Image

JULIOL 2019

Tema Núm. 9 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Per Rafael Solaz Albert

Una impressionant excursió! Maig de 1958. Viatge a Xàtiva organitzat pels empleats de Guerri.

L’empresa Guerri havia sigut fundada per Enrico Guerri Giacomelli, italià establit a València en l’inici dels anys 20 del segle XX. Durant la guerra civil, l’empresa va ser col·lectivitzada i continuà la seua labor imprimint diversos cartells i fullets de carácter republicà. És en els anys 50 quan Guerri destaca per la seua prolífica producción, sent l’autèntic protagonista al figurar com a editor de les guies de la ciutat, així com revistes falleres, festives i diverses novel·les.

Llegir més
Image

JUNY 20219

Tema Núm. 8 del Senat
del Museu de la Impremta de València

Por Aránzazu Guerola Inza

COMPREHENSORIUM.

L’obra de què parlarem en esta ocasió porta per titul Cum in codex ethimologia(rum) Isidori, libris Papie, Hugucio(n)is et catholico(n) d’uo(ca)buloru(m) expositio(n) solu(m) tracta(n)tubus i és el seu autor Johannes Grammaticus. Les dades de la seua publicación són, Presens huius Comprehensorr preclarum opus Valentie imp(re)ssum: (Lambertus Palmart), 1475 die vero XXIII mensis febroarii.

Llegir més
Image

MAYO 2019

Tema Núm. 7 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Enrique Fink Hurtado

JUAN CABAÑOL VIÑETA Y LAS IMPRESORAS ORIS.

Catalán, nacido en 1911 en Orís una población de la comarca de Osona, trabajador infatigable, desarrolló y construyó maquinaria gráfica, logrando que sus impresoras offset a las que bautizó con el nombre de su villa natal, gozaran de un merecido prestigio tanto en el sector de la edición en papel como en la impresión de cartón.

Leer más
Image

MAYO 2019

Tema Núm. 6 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Rafael Solaz Albert

Apuntes acerca de la revista Estampación Tipográfica. Valencia, 1929-1930.

En 1929 un grupo de tipógrafos decide crear un boletín que sirviera como órgano oficial de la Sociedad de Impresores de Valencia: Estampación Tipográfica. Esta publicación perduraría al menos hasta julio de 1930 que es el número que se reproduce y que poseemos en nuestro archivo. Es una revista que ha sido calificada de rara ya que, salvo error, no encontramos en bibliotecas públicas ningún ejemplar, excepto en la Biblioteca Valenciana un número extraordinario editado como homenaje a la imprenta.

Leer más
Image

MAYO 2019

Tema Núm. 5 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Eva Solaz

TORNIQUETE VERTICAL.

El Museo de la Imprenta y las Artes Gráficas cuenta con una destacada colección de piezas relacionadas con el arte de imprimir desde sus inicios hasta el siglo XX y por tanto muestra la transformación y desarrollo del sistema de trabajo desde el proceso manual hasta los procesos de mecanización.

Leer más
Image

ABRIL 2019

Tema Núm. 4 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por José Luis Meliá Roger

PRENSA STANHOPE DE 1805.

Don José Meliá Destruells, mi abuelo paterno, fundó la Imprenta Meliá en 1917. Dos años antes comenzó como aprendiz de encuadernación y es en ese año, con 17 recién cumplidos, cuando se establece con una máquina Boston en un local de la calle de Quevedo en Valencia. En 1922 compra la imprenta de los Hermanos Peiró en la calle de Santa Irene, un lugar de tertulias de escritores y poetas valencianos que continuará y fomentará mi querido abuelo.

Leer más
Image

MARZO 2019

Tema Núm. 3 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Aránzazu Guerola Inza

Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria.

Es el primer libro de carácter literario impreso en la península Ibérica. Único ejemplar conocido en el mundo. Conservado en la Biblioteca Histórica de la Universitat de València. El origen de su impresión fue un certamen poético convocado por el virrey de Valencia, Lluis Despuig, en febrero de 1474, para honrar a la Virgen María. Son una colección de poemas, 45 en total (cuarenta en valenciano, cuatro en castellano y uno en toscano), escritos por cuarenta poetas, entre ellos algunos tan importantes o conocidos como Joan Rois de Corella, Bernat Fenollar, Lluis Alcanyís, Jaume Roig, Narcís Vinyoles etc.

Leer más
Image

FEBRERO 2019

Tema Núm. 2 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Enrique Fink Hurtado

OTTMAR MERGENTHALER.

Alemán, nacido en Württemberg en la ciudad de Hachtel en 1854, emigró en 1872 a Estados Unidos. En 1886 inventó la linotipia, propiciando una de las grandes revoluciones sucedidas en el mundo de la imprenta al mecanizar el proceso de composición del texto para su impresión.

Leer más
Image

ENERO 2019

Tema Núm. 1 del Senado
del Museo de la Imprenta de Valencia

Por Rafael Solaz

PAPYRUS. Revista de Bibliofilia.

En 1936, el librero de Barcelona, José Porter, lanzaba Papyrus, una publicación que trataba sobre libros, autores e impresores, y así ver culminada una de sus ilusiones, publicar una revista totalmente dedicada al tema de la bibliofilia.

Leer más

¡Multitud de curiosidades!

Cada día llegan más piezas a nuestro museo.
No esperes más y visítanos.

Primary Color
default
color 2
color 3
color 4
color 5
color 6
color 7
color 8
color 9
color 10
color 11
color 12